La meva experiència amb les pissarres digitals s’inicia una tarda de novembre quan assisteixo a fer pràctiques a la classe de 5è C de l’escola Sagrat Cor de Sarrià.
Al arribar a l’aula la professora em comunica que anem a l’aula d’audiovisuals per a fer la classe de naturals sobre el sistema circulatori amb pissarra digital. Jo ja sabia el que era aquesta pissarra però mai havia vist una matèria donada íntegrament amb aquesta eina i encara menys, mai l’havia utilitzat jo per a fer classe.
Al arribar a l’aula el primer que em sorprèn molt és la normalitat amb que els alumnes entenen i realitzen la classe. Posteriorment m’assabento que un cop per setmana van a l’aula multimedia a fer classe amb pissarra digital.
La classe comença normal. Els alumnes treuen el llibre, la professora llegeix el que posa i aquí comença a aplicar una de les característiques de la pissarra digital. A mida que va explicant la lliçó, va complementant la informació del llibre amb la informació que ella té a la pissarra, un power point prèviament preparat per ella. Tot el que explica, els alumnes ho poden veure a la pissarra digital amb imatges. Un exemple d’això és el circuit de la sang. Ella explicava les vàlvules del cor, per a on entrava i per a on sortia la sang i ells veien un dibuix interactiu on es veia el circuit sencer amb la sang vermella i la sang blava.
El segon aspecte a destacar de la sessió va ser el moment en que la professora va ordenar fer els exercicis del llibre. Els alumnes els van anar fent i la professora i jo anàvem resolent els dubtes. En el moment de corregir els exercicis, els alumnes voluntaris sortien a la pissarra i realitzaven el exercicis amb els bolígraf multimedia, o fent les fletxes amb els dits.
Aquesta forma de treballar, li permetia a la professora guanyar temps, no haver d’escriure i esborrar amb guix, la classe era més ràpida i amena, es pot donar més temari i els alumnes es morien de ganes de sortir a la pissarra a fer els exercicis.
Així que podíem comprovar que una classe amb aquesta eina tecnològica els motivava molt més.
Una altre dels aspectes que em va sorprendre molt, va ser en el moment en que jo estava donant una part del temari de les artèries. Un alumne em va fer una pregunta que jo no sabia contestar. La professora em va donar el ratolí de l’ordinador i tots junts vàrem poder buscar la resposta a internet i enllaçar-la amb un link a la part teòrica de l’explicació. Aquest fet el vaig trobar meravellós, ja que poder resoldre dubtes al instant i amb l’ajuda dels alumnes ho considero un fet molt educatiu i interessant.
Desprès d’aquesta experiència no em va quedar cap dubte de la funcionalitat de les pissarres digitals en l’educació i de la seva gran importància en el futur, però també en el present.
dissabte, 3 de gener del 2009
Pissarra Digital
Etiquetes de comentaris:
bloc de l'assignatura,
opinió personal,
pissarra digital,
Sagrat Cor de Sarrià
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada