Hola famílies!
Ja hem passat la primera nit a Ripoll. Una nit fresca i emocionant per ser la primera.
Amb ganes de començar ha entrenar i de gaudir de totes les instal•lacions de Ripoll.
Comencem!! 💪💪
dimecres, 30 de juny del 2021
divendres, 16 de gener del 2009
PUNT I FINAL
Millor dit Punt i Apart.
Fins aquí ha arribat l'experiència del meu bloc amb totes les activitats fetes.
Una experiència molt bona i sobretot molt enriquidora, pel simple fet que al començar les classes no tenia ni idea de que eren els blocs. I ara mateix tinc un bloc bastant decent i domino bastant les diferents eines que s'utilitzen per a fer blocs.
Es un punt i apart, perquè a partir d'ara en el meu bloc hi hauràn altres activitats i el seguiré utilitzant per al meu estudi i per les meves aficions.
Així que espero que la gent el segueixi mirant, perquè jo no el deixarè d'actualitzar.
He après moltes coses i sobretot molt útils.
Així que moltes gràcies als meus companys més propers per la seva ajuda, al professor per la seva explicació i de més gent que m'ha ajudat a entendre aquesta eina tant útil.
Gracies a tots!!!
Fins aquí ha arribat l'experiència del meu bloc amb totes les activitats fetes.
Una experiència molt bona i sobretot molt enriquidora, pel simple fet que al començar les classes no tenia ni idea de que eren els blocs. I ara mateix tinc un bloc bastant decent i domino bastant les diferents eines que s'utilitzen per a fer blocs.
Es un punt i apart, perquè a partir d'ara en el meu bloc hi hauràn altres activitats i el seguiré utilitzant per al meu estudi i per les meves aficions.
Així que espero que la gent el segueixi mirant, perquè jo no el deixarè d'actualitzar.
He après moltes coses i sobretot molt útils.
Així que moltes gràcies als meus companys més propers per la seva ajuda, al professor per la seva explicació i de més gent que m'ha ajudat a entendre aquesta eina tant útil.
Gracies a tots!!!
La meva pàgina web
Per fi he pogut acabar la meva creació UAA. M'ha costat una miqueta i l'hi he dedicat bastant temps, però al final he realitzat una pàgina web d'iniciació als esports amb 9 activitast de JClic.
Per a fer aquesta pàgina he utilitzat el Google Sites. I per a fer les actvitats didàctiques he utilitzat el Jclic Author.
Espero que us agradi.
En aquest link hi trobareu la pàgina web: http://sites.google.com/site/totesports
Per a fer aquesta pàgina he utilitzat el Google Sites. I per a fer les actvitats didàctiques he utilitzat el Jclic Author.
Espero que us agradi.
En aquest link hi trobareu la pàgina web: http://sites.google.com/site/totesports
dimarts, 13 de gener del 2009
Relació professors - TIC
A continuació us parlaré sobre una noticia apareguda a La Vanguardia i que tracta sobre la problemàtica que existeix a Catalunya amb la relació professorat i Tecnologies D'informació i Comunicació.
La noticia ens informa que el nostre país està a la cua dels països amb major nombre d'ordinadors a les aules. També ens informa que menys de la meitat del professorat de matemàtiques i altres assignatures utilitzen les TIC, la qual cosa ens indica que no anem pel bon camí.
Aquest fet ens hauria de portar a intentar reeducar al professorat actual per a canviar aquest dèficit que pateix el nostre país.
No pot ser que les noves tecnologies es vagin aplicant a les nostres escoles amb comptagotes. Existeix la idea que a mida que van entrant professorat jove a les escoles, les materies comencen a ser aplicades amb noves eines tecnològiques. I això no pot ser.
S'hauria de començar per adecuar tots els centres educatius, dotar-los d'ordinadors a totes les aules i obligar al professorat a fer cursets de reciclatge per a fer-los coneixedors d'aquestes eines.
De moment la cosa no pinta gaire bé, però entre tots em de fer veure al qui té els ulls tancats que ignorant aquestes noves eines el que surt perjudicat és l'alumne.
Si voleu llegir la noticia, la podeu trobar a:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1999/02/06/pagina-18/73427765/pdf.html?search=tecnologias%20de%20la%20información%20i%20de%20la%20comunicación
La noticia ens informa que el nostre país està a la cua dels països amb major nombre d'ordinadors a les aules. També ens informa que menys de la meitat del professorat de matemàtiques i altres assignatures utilitzen les TIC, la qual cosa ens indica que no anem pel bon camí.
Aquest fet ens hauria de portar a intentar reeducar al professorat actual per a canviar aquest dèficit que pateix el nostre país.
No pot ser que les noves tecnologies es vagin aplicant a les nostres escoles amb comptagotes. Existeix la idea que a mida que van entrant professorat jove a les escoles, les materies comencen a ser aplicades amb noves eines tecnològiques. I això no pot ser.
S'hauria de començar per adecuar tots els centres educatius, dotar-los d'ordinadors a totes les aules i obligar al professorat a fer cursets de reciclatge per a fer-los coneixedors d'aquestes eines.
De moment la cosa no pinta gaire bé, però entre tots em de fer veure al qui té els ulls tancats que ignorant aquestes noves eines el que surt perjudicat és l'alumne.
Si voleu llegir la noticia, la podeu trobar a:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1999/02/06/pagina-18/73427765/pdf.html?search=tecnologias%20de%20la%20información%20i%20de%20la%20comunicación
dissabte, 3 de gener del 2009
Pissarra Digital
La meva experiència amb les pissarres digitals s’inicia una tarda de novembre quan assisteixo a fer pràctiques a la classe de 5è C de l’escola Sagrat Cor de Sarrià.
Al arribar a l’aula la professora em comunica que anem a l’aula d’audiovisuals per a fer la classe de naturals sobre el sistema circulatori amb pissarra digital. Jo ja sabia el que era aquesta pissarra però mai havia vist una matèria donada íntegrament amb aquesta eina i encara menys, mai l’havia utilitzat jo per a fer classe.
Al arribar a l’aula el primer que em sorprèn molt és la normalitat amb que els alumnes entenen i realitzen la classe. Posteriorment m’assabento que un cop per setmana van a l’aula multimedia a fer classe amb pissarra digital.
La classe comença normal. Els alumnes treuen el llibre, la professora llegeix el que posa i aquí comença a aplicar una de les característiques de la pissarra digital. A mida que va explicant la lliçó, va complementant la informació del llibre amb la informació que ella té a la pissarra, un power point prèviament preparat per ella. Tot el que explica, els alumnes ho poden veure a la pissarra digital amb imatges. Un exemple d’això és el circuit de la sang. Ella explicava les vàlvules del cor, per a on entrava i per a on sortia la sang i ells veien un dibuix interactiu on es veia el circuit sencer amb la sang vermella i la sang blava.
El segon aspecte a destacar de la sessió va ser el moment en que la professora va ordenar fer els exercicis del llibre. Els alumnes els van anar fent i la professora i jo anàvem resolent els dubtes. En el moment de corregir els exercicis, els alumnes voluntaris sortien a la pissarra i realitzaven el exercicis amb els bolígraf multimedia, o fent les fletxes amb els dits.
Aquesta forma de treballar, li permetia a la professora guanyar temps, no haver d’escriure i esborrar amb guix, la classe era més ràpida i amena, es pot donar més temari i els alumnes es morien de ganes de sortir a la pissarra a fer els exercicis.
Així que podíem comprovar que una classe amb aquesta eina tecnològica els motivava molt més.
Una altre dels aspectes que em va sorprendre molt, va ser en el moment en que jo estava donant una part del temari de les artèries. Un alumne em va fer una pregunta que jo no sabia contestar. La professora em va donar el ratolí de l’ordinador i tots junts vàrem poder buscar la resposta a internet i enllaçar-la amb un link a la part teòrica de l’explicació. Aquest fet el vaig trobar meravellós, ja que poder resoldre dubtes al instant i amb l’ajuda dels alumnes ho considero un fet molt educatiu i interessant.
Desprès d’aquesta experiència no em va quedar cap dubte de la funcionalitat de les pissarres digitals en l’educació i de la seva gran importància en el futur, però també en el present.
Al arribar a l’aula la professora em comunica que anem a l’aula d’audiovisuals per a fer la classe de naturals sobre el sistema circulatori amb pissarra digital. Jo ja sabia el que era aquesta pissarra però mai havia vist una matèria donada íntegrament amb aquesta eina i encara menys, mai l’havia utilitzat jo per a fer classe.
Al arribar a l’aula el primer que em sorprèn molt és la normalitat amb que els alumnes entenen i realitzen la classe. Posteriorment m’assabento que un cop per setmana van a l’aula multimedia a fer classe amb pissarra digital.
La classe comença normal. Els alumnes treuen el llibre, la professora llegeix el que posa i aquí comença a aplicar una de les característiques de la pissarra digital. A mida que va explicant la lliçó, va complementant la informació del llibre amb la informació que ella té a la pissarra, un power point prèviament preparat per ella. Tot el que explica, els alumnes ho poden veure a la pissarra digital amb imatges. Un exemple d’això és el circuit de la sang. Ella explicava les vàlvules del cor, per a on entrava i per a on sortia la sang i ells veien un dibuix interactiu on es veia el circuit sencer amb la sang vermella i la sang blava.
El segon aspecte a destacar de la sessió va ser el moment en que la professora va ordenar fer els exercicis del llibre. Els alumnes els van anar fent i la professora i jo anàvem resolent els dubtes. En el moment de corregir els exercicis, els alumnes voluntaris sortien a la pissarra i realitzaven el exercicis amb els bolígraf multimedia, o fent les fletxes amb els dits.
Aquesta forma de treballar, li permetia a la professora guanyar temps, no haver d’escriure i esborrar amb guix, la classe era més ràpida i amena, es pot donar més temari i els alumnes es morien de ganes de sortir a la pissarra a fer els exercicis.
Així que podíem comprovar que una classe amb aquesta eina tecnològica els motivava molt més.
Una altre dels aspectes que em va sorprendre molt, va ser en el moment en que jo estava donant una part del temari de les artèries. Un alumne em va fer una pregunta que jo no sabia contestar. La professora em va donar el ratolí de l’ordinador i tots junts vàrem poder buscar la resposta a internet i enllaçar-la amb un link a la part teòrica de l’explicació. Aquest fet el vaig trobar meravellós, ja que poder resoldre dubtes al instant i amb l’ajuda dels alumnes ho considero un fet molt educatiu i interessant.
Desprès d’aquesta experiència no em va quedar cap dubte de la funcionalitat de les pissarres digitals en l’educació i de la seva gran importància en el futur, però també en el present.
divendres, 2 de gener del 2009
CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ
Resum de la conferència
La conferència de l’Anna Pérez va començar amb una breu explicació sobre qui és ella, a on treballa, com va començar en els blocs, etc.
Posteriorment va centrar la primera part de la conferència en explicar que és un bloc, per a que pot servir, quin vocabulari propi tenen els blocs, etc.
Dins d’aquest apartat també va parlar de l’evolució que està tenint internet i les pàgines web. Ens diu que actualment en les web hi podem pujar música, veure imatges i vídeos, escoltar sons, etc., cosa impensable quan va néixer l’eina d’internet que era únicament per a enviar text.
Tota aquesta evolució ens ha portat a la creació de blocs i a la seva gran importància en la xarxa.
Ella veu un bloc com una gran eina d’ajuda, d’ús públic que tothom pot llegir i a la vegada participar per a fer que el coneixements sobre un temari és multipliquin. A part d’això els blocs ens permeten contactar i establir relacions amb gent desconeguda, conèixer gent nova.
Posteriorment a tota l’explicació dels blocs i la seva utilització, ens comença a parlar sobre l’aplicació dels blocs en l’educació.
Quan comença a parlar d’aquest tema, ens explica una miqueta la seva visió sobre l’escola d’avui en dia, i la relació que existeix entre l’escola i les noves tecnologies.
Es pregunta i ens pregunta si creiem si l’escola ha de seguir tancada al món o començar a treballar amb les noves tecnologies per adequar-se als temps que corren.
Per parlar d’aquesta relació, ens posa l’exemple de la web i els blocs de la seva escola, l’escola Ceip Drassanes i ens explica el seu funcionament, la participació dels nens en aquestes eines, els escrits i els comentaris que hi fan i la seva finalitat didàctica.
Una vegada tractat el tema de les escoles ens parla i ens ensenya el seu bloc. Ens explica com el te organitzat per categories, quines funcions li dona, per a que l’utilitza, etc.
Ens explica que el tenir un bloc i tenir que escriure en ell, ens aporta facilitat d’escriptura, d’expressió d’idees, d’endreçar conceptes i desenvolupament de la ment. Els blocs estan relacionats en xarxa, cosa que ens aporta molta informació de diferents àmbits i moltes idees de gent diferent de cultures diferents.
L’últim exemple que ens ensenya és el d’un bloc creat per a nens de diferents edats anomenat “fora muralles” que te la finalitat d’aprendre i ensenyar. Aquest exemple ens ensenya la gran importància que tenen els blocs en l’educació i ens convenç per a poder treballar el dia de demà utilitzant aquestes eines.
Frases significatives
- “Actualment internet és totalment audiovisual, gràcies al web 2.0 hi ha text i imatge”.
Quan va néixer internet només era una eina d’escriptura, i amb el pas del temps ha patit una evolució que a portat a que actualment internet sigui text, imatge i so.
- “L’escola es troba al s. XIX, el professorat al s. XX i l’alumne al s. XXI”.
Aquesta frase simplifica molt bé l’actualitat de l’escola avui dia. No pot ser que es prohibeixi als alumnes d’una educació adequada als temps que corren, simplement perquè alguns centres i professors no volen reciclar-se.
- “L’aprenentatge compartit és possible”.
Un aprenentatge professor-nen, nen-nen, és del tot possible gràcies a les eines informàtiques que disposem. Amb aquestes eines una informació pot ser utilitzada per a més d’una persona.
- “Els Edu-blocs, són blocs educatius”.
Existeix una opinió de prohibir internet als nens perquè no és educatiu. Cosa totalment falsa. Existeixen blocs i pàgines educatives fetes per professionals de l’educació i dirigides a nens de diferents edats.
- “El bloc de l’escola és una part oberta al món”.
Un bloc d’una escola és una eina ideal per a que els pares puguin conèixer el funcionament de l’escola, per a seguir la formació dels seus fills, per a saber que es fa dia a dia, etc.
La conferència de l’Anna Pérez va començar amb una breu explicació sobre qui és ella, a on treballa, com va començar en els blocs, etc.
Posteriorment va centrar la primera part de la conferència en explicar que és un bloc, per a que pot servir, quin vocabulari propi tenen els blocs, etc.
Dins d’aquest apartat també va parlar de l’evolució que està tenint internet i les pàgines web. Ens diu que actualment en les web hi podem pujar música, veure imatges i vídeos, escoltar sons, etc., cosa impensable quan va néixer l’eina d’internet que era únicament per a enviar text.
Tota aquesta evolució ens ha portat a la creació de blocs i a la seva gran importància en la xarxa.
Ella veu un bloc com una gran eina d’ajuda, d’ús públic que tothom pot llegir i a la vegada participar per a fer que el coneixements sobre un temari és multipliquin. A part d’això els blocs ens permeten contactar i establir relacions amb gent desconeguda, conèixer gent nova.
Posteriorment a tota l’explicació dels blocs i la seva utilització, ens comença a parlar sobre l’aplicació dels blocs en l’educació.
Quan comença a parlar d’aquest tema, ens explica una miqueta la seva visió sobre l’escola d’avui en dia, i la relació que existeix entre l’escola i les noves tecnologies.
Es pregunta i ens pregunta si creiem si l’escola ha de seguir tancada al món o començar a treballar amb les noves tecnologies per adequar-se als temps que corren.
Per parlar d’aquesta relació, ens posa l’exemple de la web i els blocs de la seva escola, l’escola Ceip Drassanes i ens explica el seu funcionament, la participació dels nens en aquestes eines, els escrits i els comentaris que hi fan i la seva finalitat didàctica.
Una vegada tractat el tema de les escoles ens parla i ens ensenya el seu bloc. Ens explica com el te organitzat per categories, quines funcions li dona, per a que l’utilitza, etc.
Ens explica que el tenir un bloc i tenir que escriure en ell, ens aporta facilitat d’escriptura, d’expressió d’idees, d’endreçar conceptes i desenvolupament de la ment. Els blocs estan relacionats en xarxa, cosa que ens aporta molta informació de diferents àmbits i moltes idees de gent diferent de cultures diferents.
L’últim exemple que ens ensenya és el d’un bloc creat per a nens de diferents edats anomenat “fora muralles” que te la finalitat d’aprendre i ensenyar. Aquest exemple ens ensenya la gran importància que tenen els blocs en l’educació i ens convenç per a poder treballar el dia de demà utilitzant aquestes eines.
Frases significatives
- “Actualment internet és totalment audiovisual, gràcies al web 2.0 hi ha text i imatge”.
Quan va néixer internet només era una eina d’escriptura, i amb el pas del temps ha patit una evolució que a portat a que actualment internet sigui text, imatge i so.
- “L’escola es troba al s. XIX, el professorat al s. XX i l’alumne al s. XXI”.
Aquesta frase simplifica molt bé l’actualitat de l’escola avui dia. No pot ser que es prohibeixi als alumnes d’una educació adequada als temps que corren, simplement perquè alguns centres i professors no volen reciclar-se.
- “L’aprenentatge compartit és possible”.
Un aprenentatge professor-nen, nen-nen, és del tot possible gràcies a les eines informàtiques que disposem. Amb aquestes eines una informació pot ser utilitzada per a més d’una persona.
- “Els Edu-blocs, són blocs educatius”.
Existeix una opinió de prohibir internet als nens perquè no és educatiu. Cosa totalment falsa. Existeixen blocs i pàgines educatives fetes per professionals de l’educació i dirigides a nens de diferents edats.
- “El bloc de l’escola és una part oberta al món”.
Un bloc d’una escola és una eina ideal per a que els pares puguin conèixer el funcionament de l’escola, per a seguir la formació dels seus fills, per a saber que es fa dia a dia, etc.
dimarts, 30 de desembre del 2008
Comentari de la noticia: LO QUE HAY DETRÁS DEL RATÓN
El dia 22 de novembre apareix a La Vanguardia una noticia que ens parla sobre l'escola Jacint Verdaguer. La noticia tracta sobre la implantació del les TIC a les escoles de Catalunya.
Si voleu llegir la noticia al complet la podeu trobar a:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2008/11/22/pagina-27/75491094/pdf.html?search=TIC
El meu comentari és el següent:
Les escoles d’avui dia encara no estan del tot preparades per a l’aplicació de les TIC en les seves aules. No existeix encara el convenciment total que l’aplicació d’aquestes tecnologies han de ser un fet del tot normal en l’educació i no un fet aïllat i diferent. Segons les diferents noticies escrites en els diaris podem saber que el 80% del professorat creu que les TIC impacten positivament en la motivació dels alumnes, 7 de cada 10 professors creuen que utilitzant aquestes tecnologies augmenta el coneixement de l’alumnat en les matèries ensenyades amb aquestes eines. Un tant per cent molt elevat considera que les TIC influeixen molt positivament en la capacitat d’aprendre dels nens.
Exemple de tots aquest fets és l’escola Mossèn Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia, premi nacional d’educació, i escola pionera en utilització de les TIC.
En aquesta escola els alumnes de primària i secundària segueixen un projecte educatiu basat en les noves tecnologies per aprendre a aprendre amb la seva ajuda. Sense deixar de costat la lectura, escriptura i el càlcul, la resta d’ensenyament es centra en un treball cooperatiu intentant arribar a l’objectiu de ser autònom, responsable del seu aprenentatge, sociable, capaç de viure i conviure en societat i generador de coneixements.
Però a l’hora de la veritat ens trobem unes escoles antiquades, uns professors desfasats que molts no tenen intenció d’aprendre a utilitzar aquestes tecnologies per a desprès poder adequar el seu temari, gent que s’amaga darrera la idea que no tothom té unes guanys molt alts per a poder invertir els diners necessaris.
L’aplicació d’aquestes tecnologies no han de corre a compte de les escoles, sinó que desde el ministeri d’ensenyament s’han de començar a donar compte que el futur del món passa per les tecnologies i que educar als nens sense la seva utilització no deixa de ser un pas enrere en la construcció futura del nostre país.
Una escola que intenta utilitzar les TIC en totes les seves matèries no ha de ser notícia. En el segle XXI la notícia hauria de ser que una escola no utilitza aquestes eines tant útils per a l’ensenyament.
La pregunta que jo faig als lectors d'aquest escrit és: no creieu que estan molt lluny d’aconseguir una aplicació total de les TIC en les escoles d’avui en dia?
Si voleu llegir la noticia al complet la podeu trobar a:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2008/11/22/pagina-27/75491094/pdf.html?search=TIC
El meu comentari és el següent:
Les escoles d’avui dia encara no estan del tot preparades per a l’aplicació de les TIC en les seves aules. No existeix encara el convenciment total que l’aplicació d’aquestes tecnologies han de ser un fet del tot normal en l’educació i no un fet aïllat i diferent. Segons les diferents noticies escrites en els diaris podem saber que el 80% del professorat creu que les TIC impacten positivament en la motivació dels alumnes, 7 de cada 10 professors creuen que utilitzant aquestes tecnologies augmenta el coneixement de l’alumnat en les matèries ensenyades amb aquestes eines. Un tant per cent molt elevat considera que les TIC influeixen molt positivament en la capacitat d’aprendre dels nens.
Exemple de tots aquest fets és l’escola Mossèn Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia, premi nacional d’educació, i escola pionera en utilització de les TIC.
En aquesta escola els alumnes de primària i secundària segueixen un projecte educatiu basat en les noves tecnologies per aprendre a aprendre amb la seva ajuda. Sense deixar de costat la lectura, escriptura i el càlcul, la resta d’ensenyament es centra en un treball cooperatiu intentant arribar a l’objectiu de ser autònom, responsable del seu aprenentatge, sociable, capaç de viure i conviure en societat i generador de coneixements.
Però a l’hora de la veritat ens trobem unes escoles antiquades, uns professors desfasats que molts no tenen intenció d’aprendre a utilitzar aquestes tecnologies per a desprès poder adequar el seu temari, gent que s’amaga darrera la idea que no tothom té unes guanys molt alts per a poder invertir els diners necessaris.
L’aplicació d’aquestes tecnologies no han de corre a compte de les escoles, sinó que desde el ministeri d’ensenyament s’han de començar a donar compte que el futur del món passa per les tecnologies i que educar als nens sense la seva utilització no deixa de ser un pas enrere en la construcció futura del nostre país.
Una escola que intenta utilitzar les TIC en totes les seves matèries no ha de ser notícia. En el segle XXI la notícia hauria de ser que una escola no utilitza aquestes eines tant útils per a l’ensenyament.
La pregunta que jo faig als lectors d'aquest escrit és: no creieu que estan molt lluny d’aconseguir una aplicació total de les TIC en les escoles d’avui en dia?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
